Valoració de l'assignatura.

     Al principi, no sabia que anàvem a treballar en aquesta assignatura, però una vegada l'he donada, he de dir que m'ha sorprés molt, perquè jo que mai he sigut lector no m'adonava de la importància que tenia llegir, i gràcies a aquesta assignatura, ara m'agrada més. A més he aprés moltíssims autors dels que puc cercar llibres per a recomanar als alumnes en un futur.
     D'altra banda, el que més m'ha agradat de l'assignatura ha sigut l'animació lectora, ja que me'l vaig passar molt bé preparant-la i més encara exposant-la en la classe. Pense que és una activitat que serveix per a llevar la vergonya en l'aula i la recomane a qualsevol per a realitzar-la.
     Per concloure amb aquesta última entrada del blog, dir que al començament vaig pensar que era un fàstic fer un blog, que era millor un portfoli al final, però quan ja portava 7/8 entrades em vaig adonar que era millor el blog diari perquè quan tens tota la informació recent és més fàcil i ràpid fer-ho.

Biblioteca d'aula

(Aquest treball ha sigut realitzat per Miguel Ángel Miralles Seguí i Víctor Vicente Santos)
Les biblioteques d'aules canalitzen i comparteixen molts propòsits de la biblioteca escolar: elles són una eina perfecta per a sostenir els objectius curriculars i un espai des del qual es motiva, convida i es proposen activitats relacionades amb la lectura, l'escriptura i l'expressió oral. A més, en la biblioteca d’aula han d’existir llibres de tots els gèneres i de tots els temes, per agradar a tot el públic si és possible.

Gènere Narratiu

En aquest tipus de gènere es relata una història (fictícia o real) en la qual l'autor pot o no estar directament involucrat. A més, aquest tipus de lectura sol ser la més treballada en l'Educació Primària, ja que els subgèneres són molt atractius per als nens compresos en aquest rang d'edats i que s'inicien en la lectura.

Subgèneres narratius

1. Conte.
2. Novel·la.
3. Faula.

Gènere Líric

En aquest tipus de gènere predomina la intenció de l'autor de transmetre emocions o sentiments respecte a una persona o cap a alguna altra cosa. Aquest tipus de lectura pot resultar molt interessant en l'àmbit educatiu, ja que resulta de gran ajuda per fer comprendre als alumnes uns conceptes tan abstractes com són els sentiments (amor, tristesa, felicitat, preocupació, por, etc.).

Subgèneres lírics

1. Ègloga.
2. Oda.
3. Elegia.

Gènere Dramàtic

Aquest tipus de gènere consisteix en una acció dialogada que està destinada a ser representada per actors davant d'un públic en un espai. Aquí trobem el teatre, amb el qual, en introduir-lo en l'àmbit educatiu els nens assimilen millor els coneixements, ja que per un moment representen algun element clau en la matèria, el que requereixen que es posin en el seu paper i entenguen el seu funcionament. A més, tota l'activitat es duu a terme amb una metodologia divertida i amena.

Subgèneres dramàtics

1. Comèdia.
2. Tragèdia.
3. Tragicomèdia.

Llistat d’obres:

A continuació, un llistat provisional dels títols de les obres que podem trobar a la biblioteca d’aula:

• El petit Príncep.
• La granja dels dinosaures.
• El gat amb botes.
• Caputxeta Vermella.
• Els viatges de Gulliver.
• El llibre de la selva.
• L’aneguet lleig.
• On viuen els monstres.
• Matilda.
• El jardí secret.
• L’ovelleta que va vindre a dinar.
• El pollastre Pep.
• Llibres de recull d’elegies.
• Amanida de poemes.
• El meu món de poesia.
• Paraules nadalenques.
• Joana Raspall, petits poemes per a nois i noies.
• Llibre dels oficis.
• La col·lecció de: Els llibres de l’Escorpí (teatre).

Sistema de prestat de llibres:

Els alumnes podran agafar sempre que vulguen un llibre de la biblioteca d’aula, sempre que quan s’emporten un, deixen ells un altre. Perquè d’aquesta manera, en la biblioteca sempre hi ha llibres nous, i a més ensenyem als alumnes a respectar el material, perquè ells no volen que ningú trenque els seus llibres, i així aprenen el cuidat del material.

A més, per a poder realitzar aquest projecte necessitem l’ajuda de la biblioteca del centre i si és possible de la biblioteca municipal. A l’hora de crear-la també es passarà una circular informativa per als pares, perquè si tenen llibres a casa que no van a utilitzar més els porten per a ampliar la biblioteca d’aula.

Manera d'avaluar els llibres.

Una vegada els alumnes han llegit un llibre hauran de fer una fitxeta molt senzilla on ens expliquen de què va el llibre, els personatges, i si els ha agradat o no, i per què. En un paper gegant s’escriuran els noms dels alumnes com si fos la llista de classe, i es deixarà la resta de paper en blanc, en l’espai sobrant, els alumnes aniran escrivint els noms dels llibres i posant redolins verds si els ha agradat i rojos si no els ha agradat. (Com per exemple en la següent imatge)

Ressenya Oficis de Rondalla

GIMÉNEZ, Llorenç (2003). Oficis de Rondalla. Carcaixent, València: Salabret d'històries, edicions 96, 53 p.

Llorenç Giménez Tarazona va nàixer a Alfafar l'any 1954. Giménez abans de dedicar-se en exclusiva a contar contes, va estudiar magisteri i va treballar a l’escola La Gavina, una cooperativa pionera de l’ensenyament en valencià. Després d’aprovar les oposicions de magisteri en 1986, va ser mestre a tres pobles diferents, però el va deixar per fer-se conta històries. Ara es dedica a contar històries a tots els llocs i per a tots els públics: als xiquets i xiquets i als mestres a les escoles, als joves en pubs, als investigadors i professors en congressos i escoles d’estiu, a la gent del poble als llocs més insospitats. Algunes de les obres que Giménez ha escrit són: Els contes del Samborik, La mona i la palmera cocotera, 10 endevinalles infantils, La aldea de las flores i El fantasma dels ulls blaus; té molts més llibres al seu nom, però he citat a soles uns poquets.

        D'entrada, aquest llibre ha sigut il·lustrat per Mayte Ramos. Aquesta artista va nàixer a Madrid l'any 1950. Prompte descobreix la seua vocació per la pintura i decideix iniciar els seus estudis en l'Escola de Belles arts de Sant Fernando. El seu afany per experimentar i conéixer li porta a iniciar-se en tota classe de tècniques i tendències del moment: disseny tèxtil, batik, pirograbat, restauració d'obres d'art, etc. En concret l'obra que anem a comentar és la primera edició publicada l'any 2003.

        Pel que fa al llibre, ens relata una sèrie de poemes que tracten diferents oficis que han sigut oblidats, i estan ordenats alfabèticament fins a la meitat que s'embolica una mica. Alguns dels oficis que s'esmenten al llibre són: cadirer, ferroveller, ferrer, femater, fanaler, bastoner, quincaller, ramellera i granerer; entre altres que es poden trobar al llibre.

        D'altra banda, respecte a l'estil del llibre, hem de remarcar la musicalitat que ens aporten els versos escrits per Giménez en aquest llibre que fan molt divertida la lectura del seu llibre. A més el lèxic emprat és molt senzill, a excepció dels nombres dels oficis, però com al poema explica el que feien és una molt bona ajuda per a entendre-ho tot. De la mateixa manera, el tema escollit per Giménez és cridaner per als xiquets, perquè una vegada treballat, poden disfressar-se a l'aula dels diferents oficis i explicar què fan als seus companys, com si foren adults treballant en els diferents oficis.

        En un altre ordre de les coses, les il·lustracions del llibre són de gran ajuda, i consta d'una imatge per pàgina, per ajudar al lector a fer-se una idea de quin ofici es parla en tot moment, i són prou encertades. A més, també trobem la lletra inicial de l'ofici de cada poema feta amb els aspectes més característics de cada ofici, com per exemple la E del Espaser, que està feta amb espases.

        En relació als personatges en aquest llibre podem dir que són totes les persones que fan cada ofici, però no podem trobar un protagonista, és a dir, un personatge que siga més important que els altres. De la mateixa manera, al ser un llibre de poemes, no podem separar-lo en parts (plantejament, nus i desenllaç). Pel que fa a l'àmbit que va dirigit aquest llibre, és a l'àmbit infantil i juvenil, i com hem esmentat amb anterioritat una vegada llegit es poden realitzar moltes activitats de gran atractiu per als xiquets.

        Per concloure aquesta ressenya, cal dir que és un llibre molt pràctic a l'escola, i sens dubte va a agradar als lectors. Un aspecte que no m'ha agradat és que el llibre comença alfabèticament, però de sobte fa salts de 8 lletres, després torna enrere, torna a saltar altra vegada, i pense que seria millor per al llibre si fora el llibre sencer alfabèticament. D'altra banda, la temàtica m'ha agradat molt perquè al món d'avui dia avancem molt ràpidament i molts dels oficis s'estan oblidant, i pense que és una bona manera per a honrar els oficis que s'estan perdent, perquè estan evolucionant.

Ressenya L'autobús Jordiet Pirates i Bandolers

     La ressenya que he fet oralment al departament de la professora ha sigut del llibre L'autobús Jordiet Pirates i Bandolers.
     Com no l'he portat escrita vaig a dir que ha sigut un llibre prou divertit per als xiquets, i pense que amb l'ajuda de les il·lustracions és un lectura molt lleugera.
     Aquest llibre és una de les obres que ha escrit Joan Pla, autor que va nàixer a Artana al 1942. A més, és un dels escriptors més importants de novel·les juvenils, i la seua obra més famosa és Mor una vida, es trenca un amor.

Ressenya Rovelló al circ

VALLVERDÚ, Josep (2000). Rovelló al circ. Barcelona: La Galera, SA Editorial, 81 p.

Josep Vallverdú i Aixalà va nàixer a Lleida l’any 1923 i avui és l’escriptor viu més prolífic per a nois i noies en llengua catalana. Vallverdú va portar una infantessa de mudançes produïda pels bombardejos i la imminent entrada de les tropes del general Franco. Va estudiar Filosofia i Lletres, especialitzant-se en Filologia clàssica. Va escriure el seu primer llibre l’any 1960, El venedor de peixos. Al llarg de la seua vida va rebre una quantitat de premis gegant, com per exemple Joaquim Ruyra, Folch i Torres, Premi de la Generalitat a la millor obra juvenil de l’any, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, etc.

D’entrada aquest llibre ha sigut il·lustrat per Claret Serrahima i associats, i és un llibre que va dirigit a l’àmbit juvenil. En concret l’obra que anem a comentar és la primera edició d’aquesta història publicada a l’any 2000.

Pel que fa al llibre, ens conta l’història d’un gosset anomenat Rovelló. Rovelló era un gos del mas, i un día decideix marxar a la ciutat olisquejant el rastre del seu amo en Llisot. Una vegada a la ciutat es va trobar amb que en Llisot no volia tenir-lo a casa, i li va dir que tornara al mas. Quan ja no hi era a casa d’en Llisot i marxava va vore el desfile del circ que acabava d’arribar a la ciutat, i va colar-se a vore l’actuació. Rovelló no va aguantar-se i va eixir a escena i va fer la famosa tombarella seua. Va agradar tant als espectadors que van a agafar-lo a la força i se’l van llevar per a actuar al circ. Què serà ara de Rovelló?

D’altra banda, respecte a l’estil del llibre, hem de remarcar que utilitza un lèxic molt senzill per als xiquets, siguen valencianoparlants o nous parlants del valencià, a excepció de tres o quatre mots que podem trobar a l’obra de Vallverdú. De la mateixa manera, el tema escollit per l’autor és molt apropiat per a lectors juvenils ja que els gossos, mascotes en generals, sempre agraden a aquest public, i en aquesta història d’intriga per vore què li va a passar a Rovelló, més.

En un altre ordre de les coses, les il·lustracions del llibre són molt bones a excepció d’una, que no té res a veure amb el que està succeint en aquest moment (il·lustració de la pàgina 30). Un aspecte per a millorar l’obra seria posar totes les imatges a la pàgina dreta i no a l’esquerra, perquè quan els lectors passen la pàgina el primer del què s’adonen siga de la imatge i estiguen més animats a llegir el que passarà. Aquesta última idea és esmentada perquè al llibre trobem 21 il·lustracions i d’aquestes 21, 11 estan a l’esquerra.

En relació als personatges agafats al llarg de la història, cal dir que tenen cert carisma per als lectors, ressaltant al nostre protagonista Rovelló, a més, gràcies a les il·lustracions els lectors poden fer-se una millor idea de com són els personatges d’aquesta obra. D’altra banda, trobem personatges que representen una imatge que transmet por als lectors, com pot ser el domador i el forçut. Pel que fa a la imatge del domador, transmet por, però no perquè siga roí, sinó perquè va segrestar al Rovelló i se’l va portar com a un dels seus gossos de l’espectacle, mentint a en Llisot per a tenir espectacle. El personatge què més por transmet és el forçut perquè vol matar al Rovelló i quasi pega a la xiqueta del circ per fer-se amb el Rovelló.

A més a més, podem trobar personatges que ens provoquen una rialla, o pensem “què maleït!”, com el que li va ficar la llanda lligada a la cua. En general, el llibre està ple de personatges de tot tipus i són atractius per als xiquets.

Pel que fa a l’estructura del llibre, es diferencien prou bé les parts del plantejament (Des del començament fins al circ), nus (L’estada al circ, la seua fugida, la cabanya dels pastors i el temps que va portar la llanda a la cua) i el desenllaç (Una vegada deslligada la llanda de la cua, per fer l’últim esforç per trobar el mas). L’obra de Vallverdú és prou interessant per al public que va dirigida l’obra, què com hem dit amb anterioritat, és a un àmbit juvenil. A més a més, els espais triats per l’autor tenen molt d’atractiu per als xiquets, ja que el circ els agrada a quasi tots, i el mas i la resta d’espais rurals no són molt comuns en la vida dels xiquets d’avui dia, per això són cridaners.

Per concloure aquesta ressenya, cal dir que sens dubte és un llibre que agrada, sense tindre en compte l’àmbit dels lectors. Per no repetir res dels personatges i de l’espai botarem aquesta part, però hem de dir que el llibre et porta des del circ en tensió per vore que li passarà al Rovelló, i et plantejes idees com per exemple: arrivarà Rovelló altra vegada al seu hogar, el mas? Es farà Rovelló una estrela de circ i anirà molta gent a vore el seu espectacle?. A mesura que avances el llibre aquestes preguntes augmenten, però el llibre compta amb el millor final possible, i les intervencions o pauses que es fan en la seua tornada al mas són molt bones i et deixen descansar de l’angoixa que et trasmet el Rovelló.

Sisé dia d'animacions

     Avui s'han realitzat les dues últimes animacions, el primer grup l'ha fet de Teresa Broseta i el segon grup de Carles Cano.
     El primer grup ha escollit aquesta autora perquè les portades dels seus llibres li queia en gràcia. A continuació podeu observar el tríptic que van realitzar.

     Pel que fa a la tècnica emprada ha sigut la dramatització de quatre obres de Teresa (El gall despistat, Quin oratge farà demà?, No puges a l'andana i Unes vacances de profit).

     Per fer l'animació han utilitzat diferents recursos, com disfresses, sons, decorats, una caixa llegant. A més l'autora va fer un vídeo d'introducció a l'animació.

     Per concloure dir que ha sigut una animació molt completa a excepció dels problemes que han tingut amb l'ordinador i els sons.

     El segon grup ha escollit a Carles perquè a una pràctica de classe van treballar un llibre seu. Aquest és el tríptic que han fet per l'animació.

     Pel que fa a la tècnica emprada ha sigut la representació amb titelles, i les obres que han realitzat són Rodolf el rata, La caputxeta negra i La fada pastissera.

     En aquesta animació he ajudat en l'ordinador posant els sons que feien falta. D'altra banda, han escollit les titelles perquè les integrants del grup tenien molta vergonya, i d'aquesta manera era més fàcil.

     Per concloure ha sigut una animació molt bona, en la que han actuat amb les titelles si havien de menejar-se, quan cantaven els movien d'esquerra a dreta, com si fóra un balanceig.

Cinquè dia d'animacions

     Avui s'han fet dues animacions, la primera de Fina Masgrau i la segona d'Emili Teixidor.
     Pel que fa a la primera animació, han escollit a Fina Masgrau perquè no era una autora molt coneguda i van veure que tenia llibres molt infantils i cançonetes. Aquest és el tríptic que han fet per l'animació.

     Les col·leccions més conegudes de Fina són: 

1. Col·lecció de Marieta, que consta de 23 llibres, dels quals han representat Marieta i el telèfon i  La rateta Marieta.
2. Col·lecció Xino-Xano.

     Pel que fa a la tècnica emprada ha sigut la "dramatització" perquè han fet de 4 xiquetes que van a llegir sobre l'autora a la biblioteca i es transformen en Marieta. En l'animació han utilitzat disfresses i decorat, també han cantat cançons i per a interactuar amb la classe, ens feien cantar-les també. Algunes de les cançons han sigut La lluna la pruna, el caragol, etc.

     En la meua opinió ha sigut una bona animació en la qual ens hem divertit, i hem passat una bona estona.

     El segon grup, ha escollit aquest autor perquè tenien llibres d'ell a casa, encara que no eren de xiquets. De les obres que ha escrit han decidit agafar les històries de la formiga Piga, perquè consta d'historietes que de segur que agraden als xiquets. A continuació podeu observar el tríptic.

     Per introduir l'animació han treballat l'autor fent rimes i posant imatges, ha sigut una manera molt creativa per transmetre la part més teòrica.

     Després han representat tres històries de la formiga Piga, i cada personatge era una integrant del grup, amb disfresses. En l'animació han utilitzat un decorat, un vídeo i un ball. A més han emprat un valencià estàndard.

     Per concloure, dir que ha sigut una animació molt completa i gràcies a l'entonació, molt més lleugera.

Quart dia d'animacions

     Avui s'han realitzat dues animacions, la primera de Gabriel Janer Manilla, i la segona de Pep Abanell i Tortades.
     El primer grup ha escollit aquestes obres a l'atzar perquè no han trobat moltes obres de l'autor, i a més perquè eren senzilles de representar. A continuació podeu observar el tríptic que han realitzat.

     Per realitzar l'animació han utilitzat titelles amb mitjons, i ha sigut molt entretinguda.

     Per concloure dir que ens han mostrat com podem fer un teatre de titelles amb materials que trobem a casa sense cap problema.

     El segon grup ha escollit aquest autor perquè un dels integrants coneixia l'autor de quan era petit. A més les obres que fa Pep, són de ciència-ficció. D'altra banda les seues obres tenen relació amb la natura. Aquest és el tríptic que han realitzat.

     El grup ha representat tres obres: La bruixa desdentada, El ball de la Geganta i Conte Llunat.

     Aquest grup ha emprat moltes tècniques en l'animació, la primera i la segona obra l'han representada ells, però la primera obra no l'han finalitzada, perquè ens llegim l'obra. L'última història l'han realitzat amb l'ajuda de titelles.

     Per concloure, ha sigut una de les animacions més divertides fins ara, i han utilitzat elements com música, vídeo, etc.

Tercer dia d'animacions

     Avui a soles s'ha fet una animació lectora, i ha sigut la de Silvestre Vilaplana.
     La raó perquè han escollit aquest autor és perquè ho coneixien de l'institut i volien representar una de les seues obres, hi han decidit fer l'obra de Les cendres del cavaller. Aquest és el tríptic que han realitzat per l'animació.

     Pel que fa a la tècnica emprada ha sigut la dramatització, ja que Les cendres del cavaller és una de les obres més representatives de Silvestre, i s'han fet disfresses per a representar els diferents personatges.

    Han utilitzat un registre estàndard i han comés una sèrie d'errades com menjar-se una L a final de paraula i errades més comuns que, anem a suposar, ha sigut pels nervis.

     Per concloure dir que ha sigut una representació molt divertida, ja que amb les disfresses i els gestos que feien no podies estar seriós. Han sabut captar l'atenció del públic al llarg de tota l'animació.

Conferència Teresa Broseta

     Avui, ha vingut a classe Teresa Broseta. Primer que res, Teresa ens ha contat la raó perquè és escriptora. Broseta ens ha dit que la raó perquè és escriptora és que a sa casa sempre s'ha parlat molt, i es contaven moltes històries quan es reunien en sa casa tota la família. Teresa s'amagava davall la taula per escoltar tot el que deien en sa casa, i parlaven de tots els temes sense cap problema, inclòs el de la guerra.

     Aquest últim tema li va portar a com va viure el primer dia de classe sa mare després de la guerra, ja que era valencianoparlant i l'escola on ella anava era castellana. Teresa ha escrit aquest petit relat titulat El primer dia d'escola i ens l'ha llegit a classe. Aquest relat, et transmet totes les emocions que va sentir sa mare en aquest primer dia. Al principi, mentre Teresa llegia el relat estava un poc perdut perquè no tenia el fragment al davant, i era una mica complicat, però una vegada en la tauleta, era tot més senzill.
     Una de les preguntes primeres ha sigut perquè ha escollit aquesta temàtica per a escriure, i Teresa ha contestat que la raó ha sigut per la situació de conflicte que estem vivint avui dia, ja que no s'ha d'oblidar el que va succeir al passat. Després, l'han preguntat a quina edat és recomanable tractar aquests temes amb els xiquets, i ha contestat que cal anar amb cura, perquè són temes delicats.
     Seguidament, ha parlat de la importància que té treballar la poesia i el teatre en l'aula, que hem de transmetre l'interés de llegir qualsevol gènere, sense oblidar-nos de la poesia. Teresa també ha remarcat la importància de treballar el teatre a l'aula, ja que treballa la disciplina, la memorització, la concentració, etc.
     Per finalitzar, ens ha contat el que fa a l'hora d'escriure un llibre. Ens ha dit que ella visualitza una imatge i comença a fer-se preguntes, com per exemple: Qui és? Què li passa? On està? Més tard ens ha dit que és fan del treball dels il·lustradors, ja que aconsegueixen plasmar el que explica ella en un dibuix.

Segon dia d'animacions lectores

     Hui a soles s'ha fet una animació sobre Joan Pla, els integrants del grup encarregat han dit que no tenien cap motiu per escollir-lo però els ha servit per a informar-se sobre Joan. Les obres que han escollit són: Mussa, el fill de Barba-Rossa, El tresor de Barba-Rossa, La venjança dels criptosaures i El caragol Fredolic.
     A continuació podeu observar el tríptic que han fet de l'animació:

 

     Pel que fa a l'animació, han utilitzat dues tècniques diferents, d'una banda, han emprat el teatre d'ombres, i d'altra banda una dramatització al final com si els personatges de les obres hagueren eixit dels llibres.

     El grup A l'hora de la representació ha estat molt bé, perquè s'hi han posat mol en el paper, però ha sigut una mica confús, ja que una persona feia de tots els personatges que eixien en l'obra, i els espectadors estàvem un poc perduts al principi. Pel que fa al lèxic emprat, ha sigut estàndard amb unes poquetes errades que suposem que serà pels nervis.

     En la meua opinió ha sigut una animació molt bona, ja que han emprat un to de veu molt bo al ficar-se en els personatges, i han escollit una tècnica per representar-la poc comú en l'aula. Pense que la decisió del teatre d'ombres és perquè són una mica vergonyosos, però ha estat prou encertada.

Primer dia d'animacions lectores

     Avui hem assistit a dues animacions lectores, la primera és de Hans Christian Andersen i la segona és de Jordi Raül Verdú.

     En primer lloc s'ha fet l'animació lectora de Hans Christian Andersen. Autor que s'ha fet famós pels seus contes infantils i els valors que transmet en les seus obres.

     Aquest grup ha escollit les obres que per a ells han sigut més rellevants, que són: L'aneguet lleig, el soldadet de plom i la sireneta. Aquest és el tríptic que han fet: 

     Per a realitzar l'animació han utilitzat la tècnica de les titelles i per a canviar d'una història a una altra, han fet una mica de teatre.

     Pel que fa a l'animació, ha estat prou bé. Tenien un castell molt gran com escenari, però pel que fa al valencià i al to de veu emprat, hauria estat millor si canviaren la veu, perquè no siga monòtona. D'altra banda, el valencià emprat ha sigut estàndard, i han comés alguna errada sense molta importància. També podien afegir moviment amb les titelles quan hi havien de córrer, saltar, etc.

     En segon lloc, el meu grup ha fet l'animació lectora sobre Jordi Raül Verdú. Autor que a reescrit moltes obres, com les rondalles de Enric Valor, però també ha escrit obres propies. Hem escollit dos obres propies de Jordi i una rondalla reescrita: 

     El resultat que hem tret de la nostra animació ha sigut molt bo, els companys de classe s'han quedat molt contents amb el resultat també perquè ens han donat l'enhorabona. A més, amb les disfresses que portaven ens ho hem passat molt bé. Ha sigut una experiència molt bona, i pense que és un bon recurs per a treballar el teatre a l'aula. I aquest som nosaltres amb les disfresses.

L'Alícia cau al mar

     L'Alícia cau al mar és una obra de Contes per telèfon de Gianni Rodari.
   

Resum de l'obra:
     Aquest conte ens conta la història d'Alícia, una xiqueta què vol tornar-se peix perquè li agradava estar sempre a la mar. Tots els matins anava a la mar, fins que un dia va trobar a un xiquet d'un pescador, i li va preguntar si s'havia com podia convertir-se en peix. El xiquet el va mostrar i es va transformar en un dofí. Després, Alícia va intentar-ho i es va funcionar. Però va tornar fora de l'aigua perquè estava preocupada per la seua família.

Comentari:
     El conte pertany al gènere del realisme fantàstic, ja que clarament hi ha elements fantàstics. Malgrat tot això l'autor al començament no presenta un món fantàstic, sinó que hi és el món reial, i no hi ha cap alteració fins a les transformacions.