Ressenya Oficis de Rondalla

GIMÉNEZ, Llorenç (2003). Oficis de Rondalla. Carcaixent, València: Salabret d'històries, edicions 96, 53 p.

Llorenç Giménez Tarazona va nàixer a Alfafar l'any 1954. Giménez abans de dedicar-se en exclusiva a contar contes, va estudiar magisteri i va treballar a l’escola La Gavina, una cooperativa pionera de l’ensenyament en valencià. Després d’aprovar les oposicions de magisteri en 1986, va ser mestre a tres pobles diferents, però el va deixar per fer-se conta històries. Ara es dedica a contar històries a tots els llocs i per a tots els públics: als xiquets i xiquets i als mestres a les escoles, als joves en pubs, als investigadors i professors en congressos i escoles d’estiu, a la gent del poble als llocs més insospitats. Algunes de les obres que Giménez ha escrit són: Els contes del Samborik, La mona i la palmera cocotera, 10 endevinalles infantils, La aldea de las flores i El fantasma dels ulls blaus; té molts més llibres al seu nom, però he citat a soles uns poquets.

        D'entrada, aquest llibre ha sigut il·lustrat per Mayte Ramos. Aquesta artista va nàixer a Madrid l'any 1950. Prompte descobreix la seua vocació per la pintura i decideix iniciar els seus estudis en l'Escola de Belles arts de Sant Fernando. El seu afany per experimentar i conéixer li porta a iniciar-se en tota classe de tècniques i tendències del moment: disseny tèxtil, batik, pirograbat, restauració d'obres d'art, etc. En concret l'obra que anem a comentar és la primera edició publicada l'any 2003.

        Pel que fa al llibre, ens relata una sèrie de poemes que tracten diferents oficis que han sigut oblidats, i estan ordenats alfabèticament fins a la meitat que s'embolica una mica. Alguns dels oficis que s'esmenten al llibre són: cadirer, ferroveller, ferrer, femater, fanaler, bastoner, quincaller, ramellera i granerer; entre altres que es poden trobar al llibre.

        D'altra banda, respecte a l'estil del llibre, hem de remarcar la musicalitat que ens aporten els versos escrits per Giménez en aquest llibre que fan molt divertida la lectura del seu llibre. A més el lèxic emprat és molt senzill, a excepció dels nombres dels oficis, però com al poema explica el que feien és una molt bona ajuda per a entendre-ho tot. De la mateixa manera, el tema escollit per Giménez és cridaner per als xiquets, perquè una vegada treballat, poden disfressar-se a l'aula dels diferents oficis i explicar què fan als seus companys, com si foren adults treballant en els diferents oficis.

        En un altre ordre de les coses, les il·lustracions del llibre són de gran ajuda, i consta d'una imatge per pàgina, per ajudar al lector a fer-se una idea de quin ofici es parla en tot moment, i són prou encertades. A més, també trobem la lletra inicial de l'ofici de cada poema feta amb els aspectes més característics de cada ofici, com per exemple la E del Espaser, que està feta amb espases.

        En relació als personatges en aquest llibre podem dir que són totes les persones que fan cada ofici, però no podem trobar un protagonista, és a dir, un personatge que siga més important que els altres. De la mateixa manera, al ser un llibre de poemes, no podem separar-lo en parts (plantejament, nus i desenllaç). Pel que fa a l'àmbit que va dirigit aquest llibre, és a l'àmbit infantil i juvenil, i com hem esmentat amb anterioritat una vegada llegit es poden realitzar moltes activitats de gran atractiu per als xiquets.

        Per concloure aquesta ressenya, cal dir que és un llibre molt pràctic a l'escola, i sens dubte va a agradar als lectors. Un aspecte que no m'ha agradat és que el llibre comença alfabèticament, però de sobte fa salts de 8 lletres, després torna enrere, torna a saltar altra vegada, i pense que seria millor per al llibre si fora el llibre sencer alfabèticament. D'altra banda, la temàtica m'ha agradat molt perquè al món d'avui dia avancem molt ràpidament i molts dels oficis s'estan oblidant, i pense que és una bona manera per a honrar els oficis que s'estan perdent, perquè estan evolucionant.