Valoració de l'assignatura.

     Al principi, no sabia que anàvem a treballar en aquesta assignatura, però una vegada l'he donada, he de dir que m'ha sorprés molt, perquè jo que mai he sigut lector no m'adonava de la importància que tenia llegir, i gràcies a aquesta assignatura, ara m'agrada més. A més he aprés moltíssims autors dels que puc cercar llibres per a recomanar als alumnes en un futur.
     D'altra banda, el que més m'ha agradat de l'assignatura ha sigut l'animació lectora, ja que me'l vaig passar molt bé preparant-la i més encara exposant-la en la classe. Pense que és una activitat que serveix per a llevar la vergonya en l'aula i la recomane a qualsevol per a realitzar-la.
     Per concloure amb aquesta última entrada del blog, dir que al començament vaig pensar que era un fàstic fer un blog, que era millor un portfoli al final, però quan ja portava 7/8 entrades em vaig adonar que era millor el blog diari perquè quan tens tota la informació recent és més fàcil i ràpid fer-ho.

Biblioteca d'aula

(Aquest treball ha sigut realitzat per Miguel Ángel Miralles Seguí i Víctor Vicente Santos)
Les biblioteques d'aules canalitzen i comparteixen molts propòsits de la biblioteca escolar: elles són una eina perfecta per a sostenir els objectius curriculars i un espai des del qual es motiva, convida i es proposen activitats relacionades amb la lectura, l'escriptura i l'expressió oral. A més, en la biblioteca d’aula han d’existir llibres de tots els gèneres i de tots els temes, per agradar a tot el públic si és possible.

Gènere Narratiu

En aquest tipus de gènere es relata una història (fictícia o real) en la qual l'autor pot o no estar directament involucrat. A més, aquest tipus de lectura sol ser la més treballada en l'Educació Primària, ja que els subgèneres són molt atractius per als nens compresos en aquest rang d'edats i que s'inicien en la lectura.

Subgèneres narratius

1. Conte.
2. Novel·la.
3. Faula.

Gènere Líric

En aquest tipus de gènere predomina la intenció de l'autor de transmetre emocions o sentiments respecte a una persona o cap a alguna altra cosa. Aquest tipus de lectura pot resultar molt interessant en l'àmbit educatiu, ja que resulta de gran ajuda per fer comprendre als alumnes uns conceptes tan abstractes com són els sentiments (amor, tristesa, felicitat, preocupació, por, etc.).

Subgèneres lírics

1. Ègloga.
2. Oda.
3. Elegia.

Gènere Dramàtic

Aquest tipus de gènere consisteix en una acció dialogada que està destinada a ser representada per actors davant d'un públic en un espai. Aquí trobem el teatre, amb el qual, en introduir-lo en l'àmbit educatiu els nens assimilen millor els coneixements, ja que per un moment representen algun element clau en la matèria, el que requereixen que es posin en el seu paper i entenguen el seu funcionament. A més, tota l'activitat es duu a terme amb una metodologia divertida i amena.

Subgèneres dramàtics

1. Comèdia.
2. Tragèdia.
3. Tragicomèdia.

Llistat d’obres:

A continuació, un llistat provisional dels títols de les obres que podem trobar a la biblioteca d’aula:

• El petit Príncep.
• La granja dels dinosaures.
• El gat amb botes.
• Caputxeta Vermella.
• Els viatges de Gulliver.
• El llibre de la selva.
• L’aneguet lleig.
• On viuen els monstres.
• Matilda.
• El jardí secret.
• L’ovelleta que va vindre a dinar.
• El pollastre Pep.
• Llibres de recull d’elegies.
• Amanida de poemes.
• El meu món de poesia.
• Paraules nadalenques.
• Joana Raspall, petits poemes per a nois i noies.
• Llibre dels oficis.
• La col·lecció de: Els llibres de l’Escorpí (teatre).

Sistema de prestat de llibres:

Els alumnes podran agafar sempre que vulguen un llibre de la biblioteca d’aula, sempre que quan s’emporten un, deixen ells un altre. Perquè d’aquesta manera, en la biblioteca sempre hi ha llibres nous, i a més ensenyem als alumnes a respectar el material, perquè ells no volen que ningú trenque els seus llibres, i així aprenen el cuidat del material.

A més, per a poder realitzar aquest projecte necessitem l’ajuda de la biblioteca del centre i si és possible de la biblioteca municipal. A l’hora de crear-la també es passarà una circular informativa per als pares, perquè si tenen llibres a casa que no van a utilitzar més els porten per a ampliar la biblioteca d’aula.

Manera d'avaluar els llibres.

Una vegada els alumnes han llegit un llibre hauran de fer una fitxeta molt senzilla on ens expliquen de què va el llibre, els personatges, i si els ha agradat o no, i per què. En un paper gegant s’escriuran els noms dels alumnes com si fos la llista de classe, i es deixarà la resta de paper en blanc, en l’espai sobrant, els alumnes aniran escrivint els noms dels llibres i posant redolins verds si els ha agradat i rojos si no els ha agradat. (Com per exemple en la següent imatge)

Ressenya Oficis de Rondalla

GIMÉNEZ, Llorenç (2003). Oficis de Rondalla. Carcaixent, València: Salabret d'històries, edicions 96, 53 p.

Llorenç Giménez Tarazona va nàixer a Alfafar l'any 1954. Giménez abans de dedicar-se en exclusiva a contar contes, va estudiar magisteri i va treballar a l’escola La Gavina, una cooperativa pionera de l’ensenyament en valencià. Després d’aprovar les oposicions de magisteri en 1986, va ser mestre a tres pobles diferents, però el va deixar per fer-se conta històries. Ara es dedica a contar històries a tots els llocs i per a tots els públics: als xiquets i xiquets i als mestres a les escoles, als joves en pubs, als investigadors i professors en congressos i escoles d’estiu, a la gent del poble als llocs més insospitats. Algunes de les obres que Giménez ha escrit són: Els contes del Samborik, La mona i la palmera cocotera, 10 endevinalles infantils, La aldea de las flores i El fantasma dels ulls blaus; té molts més llibres al seu nom, però he citat a soles uns poquets.

        D'entrada, aquest llibre ha sigut il·lustrat per Mayte Ramos. Aquesta artista va nàixer a Madrid l'any 1950. Prompte descobreix la seua vocació per la pintura i decideix iniciar els seus estudis en l'Escola de Belles arts de Sant Fernando. El seu afany per experimentar i conéixer li porta a iniciar-se en tota classe de tècniques i tendències del moment: disseny tèxtil, batik, pirograbat, restauració d'obres d'art, etc. En concret l'obra que anem a comentar és la primera edició publicada l'any 2003.

        Pel que fa al llibre, ens relata una sèrie de poemes que tracten diferents oficis que han sigut oblidats, i estan ordenats alfabèticament fins a la meitat que s'embolica una mica. Alguns dels oficis que s'esmenten al llibre són: cadirer, ferroveller, ferrer, femater, fanaler, bastoner, quincaller, ramellera i granerer; entre altres que es poden trobar al llibre.

        D'altra banda, respecte a l'estil del llibre, hem de remarcar la musicalitat que ens aporten els versos escrits per Giménez en aquest llibre que fan molt divertida la lectura del seu llibre. A més el lèxic emprat és molt senzill, a excepció dels nombres dels oficis, però com al poema explica el que feien és una molt bona ajuda per a entendre-ho tot. De la mateixa manera, el tema escollit per Giménez és cridaner per als xiquets, perquè una vegada treballat, poden disfressar-se a l'aula dels diferents oficis i explicar què fan als seus companys, com si foren adults treballant en els diferents oficis.

        En un altre ordre de les coses, les il·lustracions del llibre són de gran ajuda, i consta d'una imatge per pàgina, per ajudar al lector a fer-se una idea de quin ofici es parla en tot moment, i són prou encertades. A més, també trobem la lletra inicial de l'ofici de cada poema feta amb els aspectes més característics de cada ofici, com per exemple la E del Espaser, que està feta amb espases.

        En relació als personatges en aquest llibre podem dir que són totes les persones que fan cada ofici, però no podem trobar un protagonista, és a dir, un personatge que siga més important que els altres. De la mateixa manera, al ser un llibre de poemes, no podem separar-lo en parts (plantejament, nus i desenllaç). Pel que fa a l'àmbit que va dirigit aquest llibre, és a l'àmbit infantil i juvenil, i com hem esmentat amb anterioritat una vegada llegit es poden realitzar moltes activitats de gran atractiu per als xiquets.

        Per concloure aquesta ressenya, cal dir que és un llibre molt pràctic a l'escola, i sens dubte va a agradar als lectors. Un aspecte que no m'ha agradat és que el llibre comença alfabèticament, però de sobte fa salts de 8 lletres, després torna enrere, torna a saltar altra vegada, i pense que seria millor per al llibre si fora el llibre sencer alfabèticament. D'altra banda, la temàtica m'ha agradat molt perquè al món d'avui dia avancem molt ràpidament i molts dels oficis s'estan oblidant, i pense que és una bona manera per a honrar els oficis que s'estan perdent, perquè estan evolucionant.

Ressenya L'autobús Jordiet Pirates i Bandolers

     La ressenya que he fet oralment al departament de la professora ha sigut del llibre L'autobús Jordiet Pirates i Bandolers.
     Com no l'he portat escrita vaig a dir que ha sigut un llibre prou divertit per als xiquets, i pense que amb l'ajuda de les il·lustracions és un lectura molt lleugera.
     Aquest llibre és una de les obres que ha escrit Joan Pla, autor que va nàixer a Artana al 1942. A més, és un dels escriptors més importants de novel·les juvenils, i la seua obra més famosa és Mor una vida, es trenca un amor.

Ressenya Rovelló al circ

VALLVERDÚ, Josep (2000). Rovelló al circ. Barcelona: La Galera, SA Editorial, 81 p.

Josep Vallverdú i Aixalà va nàixer a Lleida l’any 1923 i avui és l’escriptor viu més prolífic per a nois i noies en llengua catalana. Vallverdú va portar una infantessa de mudançes produïda pels bombardejos i la imminent entrada de les tropes del general Franco. Va estudiar Filosofia i Lletres, especialitzant-se en Filologia clàssica. Va escriure el seu primer llibre l’any 1960, El venedor de peixos. Al llarg de la seua vida va rebre una quantitat de premis gegant, com per exemple Joaquim Ruyra, Folch i Torres, Premi de la Generalitat a la millor obra juvenil de l’any, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, etc.

D’entrada aquest llibre ha sigut il·lustrat per Claret Serrahima i associats, i és un llibre que va dirigit a l’àmbit juvenil. En concret l’obra que anem a comentar és la primera edició d’aquesta història publicada a l’any 2000.

Pel que fa al llibre, ens conta l’història d’un gosset anomenat Rovelló. Rovelló era un gos del mas, i un día decideix marxar a la ciutat olisquejant el rastre del seu amo en Llisot. Una vegada a la ciutat es va trobar amb que en Llisot no volia tenir-lo a casa, i li va dir que tornara al mas. Quan ja no hi era a casa d’en Llisot i marxava va vore el desfile del circ que acabava d’arribar a la ciutat, i va colar-se a vore l’actuació. Rovelló no va aguantar-se i va eixir a escena i va fer la famosa tombarella seua. Va agradar tant als espectadors que van a agafar-lo a la força i se’l van llevar per a actuar al circ. Què serà ara de Rovelló?

D’altra banda, respecte a l’estil del llibre, hem de remarcar que utilitza un lèxic molt senzill per als xiquets, siguen valencianoparlants o nous parlants del valencià, a excepció de tres o quatre mots que podem trobar a l’obra de Vallverdú. De la mateixa manera, el tema escollit per l’autor és molt apropiat per a lectors juvenils ja que els gossos, mascotes en generals, sempre agraden a aquest public, i en aquesta història d’intriga per vore què li va a passar a Rovelló, més.

En un altre ordre de les coses, les il·lustracions del llibre són molt bones a excepció d’una, que no té res a veure amb el que està succeint en aquest moment (il·lustració de la pàgina 30). Un aspecte per a millorar l’obra seria posar totes les imatges a la pàgina dreta i no a l’esquerra, perquè quan els lectors passen la pàgina el primer del què s’adonen siga de la imatge i estiguen més animats a llegir el que passarà. Aquesta última idea és esmentada perquè al llibre trobem 21 il·lustracions i d’aquestes 21, 11 estan a l’esquerra.

En relació als personatges agafats al llarg de la història, cal dir que tenen cert carisma per als lectors, ressaltant al nostre protagonista Rovelló, a més, gràcies a les il·lustracions els lectors poden fer-se una millor idea de com són els personatges d’aquesta obra. D’altra banda, trobem personatges que representen una imatge que transmet por als lectors, com pot ser el domador i el forçut. Pel que fa a la imatge del domador, transmet por, però no perquè siga roí, sinó perquè va segrestar al Rovelló i se’l va portar com a un dels seus gossos de l’espectacle, mentint a en Llisot per a tenir espectacle. El personatge què més por transmet és el forçut perquè vol matar al Rovelló i quasi pega a la xiqueta del circ per fer-se amb el Rovelló.

A més a més, podem trobar personatges que ens provoquen una rialla, o pensem “què maleït!”, com el que li va ficar la llanda lligada a la cua. En general, el llibre està ple de personatges de tot tipus i són atractius per als xiquets.

Pel que fa a l’estructura del llibre, es diferencien prou bé les parts del plantejament (Des del començament fins al circ), nus (L’estada al circ, la seua fugida, la cabanya dels pastors i el temps que va portar la llanda a la cua) i el desenllaç (Una vegada deslligada la llanda de la cua, per fer l’últim esforç per trobar el mas). L’obra de Vallverdú és prou interessant per al public que va dirigida l’obra, què com hem dit amb anterioritat, és a un àmbit juvenil. A més a més, els espais triats per l’autor tenen molt d’atractiu per als xiquets, ja que el circ els agrada a quasi tots, i el mas i la resta d’espais rurals no són molt comuns en la vida dels xiquets d’avui dia, per això són cridaners.

Per concloure aquesta ressenya, cal dir que sens dubte és un llibre que agrada, sense tindre en compte l’àmbit dels lectors. Per no repetir res dels personatges i de l’espai botarem aquesta part, però hem de dir que el llibre et porta des del circ en tensió per vore que li passarà al Rovelló, i et plantejes idees com per exemple: arrivarà Rovelló altra vegada al seu hogar, el mas? Es farà Rovelló una estrela de circ i anirà molta gent a vore el seu espectacle?. A mesura que avances el llibre aquestes preguntes augmenten, però el llibre compta amb el millor final possible, i les intervencions o pauses que es fan en la seua tornada al mas són molt bones i et deixen descansar de l’angoixa que et trasmet el Rovelló.